L’última reforma del Senat belga

Marc Verdussen

Resum


El 2014, les disposicions de la Constitució relatives al Senat van ser revisades per canviar tant la composició com els poders de la segona Assemblea Parlamentària Federal. El resultat és decebedor.

Pel que fa a la composició del nou Senat, l'objectiu de fer-ne una segona cambra que representés a cadascuna de les entitats federades, respectant-ne les peculiaritats, no s’ha assolit. Certament, 50 dels 60 senadors són elegits pels parlaments de la comunitat i de la regió. Però, d'una banda, el Senat es configura al voltant de la distinció entre flamencs i francòfons, que reflecteix la distribució de senadors entre dos grups lingüístics i, d'altra banda, la distribució de senadors entre aquests dos grups lingüístics correspon a la distribució entre la població belga, com en la Cambra de representants. Això planteja la pregunta sobre el sentit del bicameralisme.

Pel que fa a les competències del nou Senat, han quedat tan reduïdes que, ara per ara, és la institució parlamentària més feble del Regne. La llista de les lleis en què el Senat pot intervenir o ha de fer-ho s’ha limitat considerablement.


Paraules clau


Bèlgica; Parlament; Senat; bicameralisme; federalisme.

Text complet:

PDF () EPUB ()


DOI: http://dx.doi.org/10.2436/20.8030.01.54



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació