La legislació aragonesa reguladora de les llengües pròpies: una emersió frustrada

Ángel Garcés Sanagustín

Resum


En compliment del que estableix el vigent Estatut d'autonomia, la Llei 10/2009, de 22 de desembre, volia donar visibilitat i provocar l'emersió de les llengües minoritàries que es parlen a Aragó. La derogació per la Llei 3/2013, de 9 de maig, va frustrar-ne l’emersió. Es pot dir que aquesta darrera «llei de llengües» és en el fons una «no llei de no llengües», ja que en provoca la desregulació, les relega a l'àmbit privat, i fins i tot prescindeix de la denominació. Tot això suposa una violació de la normativa internacional sobre llengües minoritàries, ja integrada a la nostra ordenació, i una vulneració de l'Estatut d'autonomia aragonès i, a més a més, de la Constitució espanyola.


Paraules clau


Llengües minoritàries; drets lingüístics; reserva de llei.



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/20.8030.01.50



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.