Els reptes de la democràcia a Europa Central i de l’Est

Resum

Aquest article se centra en el recent, (25 anys) desenvolupament de la democràcia a l’Europa Central i de l’Est, en particular a Polònia com al primer país de la regió on s’hi va establir un govern no-comunista el 1989. L’article apunta el repte dificilíssim i arriscat que va suposar per als països excomunistes el fet d’afrontar el procés a dos nivells diferents: el polític i l’econòmic. L’article mostra les dificultats que van sorgir a l’hora d’arribar a un consens públic uniforme quant al camí escollit per a la transformació econòmica. Els governs es van trobar amb molts d’obstacles, entre ells la passivitat pública. Resultava més fàcil obtenir suport social per als canvis polítics. Una tendència comuna de tots aquests països de l’Europa Central i de l’Est després de la caiguda dels règims comunistes va ser el retorn cap als principis democràtics tradicionals desenvolupats pel constitucionalisme occidental, com per exemple el principi de la separació de poders, l’estat de dret, el pluralisme polític, la garantia dels drets les llibertats humanes, basats en la dignitat humana, la independència del poder judicial. Aquest procés es va portar a terme mitjançant l’adopció de noves constitucions o modificacions substancials a les velles. En les noves democràcies, tanmateix, hi han sorgit noves amenaces que tenen un cert impacte en el futur de la democràcia i l’estat de dret en aquests països, especialment per una aproximació instrumental a la llei. L’article mostra com a exemple les lleis de depuració. Malgrat totes les dificultats, els països post-comunistes de l’Europa Central han portat a terme importants reformes estructurals en les àrees política i econòmica fet que els ha ajudat en el seu “retorn a Europa”.