La regulació jurídica del tercer sector a Itàlia i el Projecte de llei C2617 de 2014

Emanuele Rossi

Resum


El treball analitza la situació normativa italiana de les organitzacions conegudes com a “tercer sector”, la importància de les quals està en creixement constant (tant en termes de la seva participació, com pel que fa a la seva aportació al sistema de benestar social) i que han estat objecte d’un projecte de llei presentat pel Govern després d’una consulta pública endegada pel mateix Govern. L’article se centra, sobretot, en dos aspectes: en primer lloc, la necessitat d’una definició normativa de què ha d’entendre’s per “tercer sector” i, per tant, de quins criteris es poden emprar per tal d’establir quins ens en formen part; en segon lloc, s’estudien els instruments mitjançant els quals les administracions públiques fan partícips els ens dels tercer sector de les diverses fases en què s’organitzen els serveis destinats a la tutela dels drets socials.


Paraules clau


Pluralisme social; tercer sector; institucions sense ànim de lucre; drets socials; serveis socials; participació; solidaritat.



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/20.8030.01.34



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.