Que allò que és urgent no relegui allò que és important: absentisme vs. productivitat

Rafael Martinez Martínez, Pep Jané Roca

Resum


El debat sobre la productivitat dels empleats públics es barreja sovint amb al·lusions al seu grau d’absentisme. Hi ha la percepció que la productivitat és baixa i que l’absentisme és molt preocupant i és la causa principal de la primera. Tanmateix, aquesta presumpta relació causa efecte és, en molts casos, qüestionable. Per això vam voler conèixer l'opinió dels qui tenen responsabilitat política, directiva o de gestió sobre l'ocupació pública. A tal efecte vam fer una enquesta entre persones amb l'esmentat perfil a les administracions catalanes (142 enquestats). Una primera anàlisi ens permet aventurar que l'absentisme no és tan aclaparador; tanmateix, sí que preocupa la dubtosa veracitat de les motivacions de moltes de les baixes de curta durada. També destaca que la gran majoria dels entrevistats cregui que s'ha d'incidir menys en la presència efectiva de l'empleat i més en la fórmula de flexibilitat horària i d'assoliment d'objectius. Aquestes i altres observacions ens porten a qüestionar-nos si la urgència per combatre un nivell d'absentisme —al qual ni les dades ni la percepció entre gestors públics no li confereixen l'atribut d'alarmant— ens allunya del que sí que és important: la productivitat.


Paraules clau


Absentisme; acompliment; empleat públic; productivitat; rendiment; administracions publiques.



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/20.8030.01.25



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


  
Indexació