Aquest article examina quatre decisions del Tribunal Suprem dels EUA preses durant el període 2011-2013 sota la direcció del president John Roberts en relació amb el federalisme dels EUA. Tot i que és massa aviat per fer avaluació definitiva de la jurisprudència federal del Tribunal, aquestes decisions suggereixen que el Tribunal continuarà, o fins i tot intensificarà, la construcció restrictiva del poder federal afavorida pel seu predecessor, el Tribunal de Rehnquist. En efecte, sembla just dir que el Tribunal de Roberts està desenvolupant una jurisprudència federal que persegueix no sols limitar el poder federal, sinó protegir la «dignitat» dels estats com a sobirans conjuntament amb el govern federal.
Els quatre casos considerats són: National Federation of Independent Business contra Sibelius, que ratificava majoritàriament la legislació d'assistència sanitària del president Obama (però no sota el poder ampli de la Clàusula del Comerç i la Clàusula Necessària i Justa de la Constitució); Shelby County contra Holder, que va derogar les provisions clau de la Llei del Dret a Vot de 1965 per tal que el Congrés no pogués imposar, llevat que estigués justificat per condicions vigents, a alguns estats (que tenien una trajectòria de discriminació en el vot) càrregues no suportades per altres; els Estats Units contra Windsor, que va dictaminar que el Congrés no pogués definir el matrimoni de manera que exclogués els matrimonis entre persones del mateix sexe sense tenir en compte les lleis estatals, i Arizona contra els Estats Units, que va considerar que la llei federal tenia prevalença sobre l’estricte estatut d'immigració d'Arizona perquè l'estat «no pot seguir polítiques que minen la llei federal».

Federalisme; govern federal; estats; tribunal suprem; sobirania; assistència sanitària; clàusula de comerç; clàusula necessària i justa; dret a vot; matrimoni entre persones del mateix sexe; immigració; prevalença.